Un somni complert: l’experiència americana

Un somni complert: l’experiència americana

La Júlia tenia només 16 anys quan va veure molt clar què desitjava fer: volia viure l’experiència americana. Tot i que al principi els seus pares no hi estaven d’acord, “tenia ganes de descobrir un institut diferent, canviar d’aires i viure en un país nou”, explica. És per això que durant el curs 2016-17 va marxar a estudiar 4t d’ESO als Estats Units, al Park City High School de la ciutat d’Utah.

Somni americà

El somni americà

Pels que creguin que les històries de pel·lícules com High School Musical no existeixen, s’equivoquen. La Júlia Serra ho va poder viure en primera persona: “Fèiem balls en els dies especials com Sant Valentí, celebràvem el Winter Formal i ens vestíem de gala per celebrar moltes altres festes”, relata.

En aquests actes recorda que seguien un protocol molt formal i que el que més li agradava era, sens dubte, que cadascú havia de buscar una manera ben original per escollir la seva parella i convidar-la al ball.

Somni americà

Amb la ment oberta

Adaptar-se a la nova vida a Utah li va ser molt fàcil perquè es mostrava oberta de ment. Tot i que “molta gent era religiosa” i ella no ho havia estat mai, hi va conviure amb facilitat perquè “era conscient que estava en un país diferent” i que s’havia d’adaptar. La seva família americana estava composta pels pares i tres germans més petits que ella i, com que era la gran, els pares l’agafaven com a exemple.

Somni americà

Amb ells va viatjar molt i va conèixer indrets tan interessants com la República Dominicana, Las Vegas, Califòrnia i la increïble Disneyland. A més, va tenir l’oportunitat d’anar a visitar l’institut americà i l’hotel on es van gravar les escenes de la pel·lícula High School Musical un moment que recorda amb il·lusió.

Somni americà

El dia blanc i el dia vermell

Mentre que els estudiants catalans estan habituats a tenir un horari setmanal fix amb les assignatures de l’institut, al Park City High School les coses funcionen molt diferent. Existeix el dia blanc, amb unes assignatures, i el vermell, amb unes altres, els quals es van intercalant de manera ordenada. “Una setmana tenia dos dies blancs i la següent tres”, relata la Júlia i assegura que d’aquesta manera els dies són més variats i dinàmics.

Somni americà

A més, el curs estava dividit en dos semestres i, cada un d’ells, tenia dues parts. A cada semestre havien de superar quatre assignatures obligatòries potents, “com anglès o física”, i quatre menys exigents que es podien escollir com, per exemple, “cuina, fotografia o llibreria”.

Sentiment d’equip

Els esports a Amèrica són molt importants i es viuen amb intensitat, destaca la Júlia. De fet, ella va pertànyer a l’equip de tenis durant tot el curs escolar i és allà on va poder crear un grup d’amics. “Al principi volia ser Cheerleader, però com que la temporada començava a l’abril, va preferir quedar-se a l’equip de tenis”, afirma.

Algunes de les situacions més divertides les va viure en els partits de futbol americà en el qual competia l’equip del seu institut. “Els anàvem a veure i tothom els animava, hi havia molt companyonia i afició”, destaca. A més, la banda de l’escola tocava cançons a cada partit per animar-los i sempre s’hi vivia un clima molt alegre, comenta.

Somni americà

Ara que ja fa més d’un any que és a Mataró de nou, es mostra molt il·lusionada perquè la seva família americana la visitarà aquest estiu. Confessa que enyora molts moments viscuts a Utah i que tornaria a viure una i mil vegades una experiència com aquesta perquè el creixement personal i les anècdotes que s’emporta són incomptables.